Quan hom s’enfronta per primer cop als retrats d’aquest artista rus no pot evitar preguntar-se: ¿Aquestes imatges són reals? ¿Són artificials? ¿És una creació totalment digital? El cert és que Oleg Dou utilitza la fotografia digital però també la tècnica Diasec, un mètode especial de revelat sobre acrílic i dibond. Entre aquests dos materials es troba la imatge, de manera que les tres capes s’enganxen amb cola líquida com si d’un sandwitx es tractés. El resultat és hiperrealista i oníric a parts iguals.
"Tears" és un treball d’extrema pulcritud que es basa en el rostre i en la importància de la postproducció per aconseguir l’efecte desitjat. Pel que fa als colors, són força freds i poc saturats. El blanc inunda el llenç i ajuda a ressaltar les faccions dels individus, les quals de vegades tenen un color morat al voltant dels ulls i el nas, com si patissin un cansament profund. Oleg Dou pretén explotar al màxim la lluentor i la textura increïblement llisa de la pell dels personatges, sense celles ni pestanyes. Si en la llunyania no aconseguim apreciar si són del tot humans o no, és en apropar-nos que descobrim una boca entreoberta, una brillantor especial als ulls, una fina línia humida travessant el pàl•lid rostre: ploren, per tant, sí que són humans.
Oleg Dou desenvolupa en les seves obres la idea del cos com a objecte de distorsions i mutacions que atempten contra la seva integritat. Contraposa conceptes com viu i mort o atractiu i inquietant; i investiga al voltant de la bellesa, la perfecció i la innocència. Les seves imatges remeten al món del videojoc i la moda, donat que els seus individus són llunyans com maniquís i tenen un aspecte pur i malaltís però també rarament juvenil i vital, a la manera de les models d’avui dia.
En el món actual, l’artificialitat, els efectes especials i la hiperrealitat formen part de la nostra vida diària, no obstant, les imatges d’aquest artista aconsegueixen impactar-nos. Ens fan sentir que allò estrany és intrínsec a l’ésser humà i provoquen la nostra identificació amb uns personatges anònims i en part artificials, que estan desprotegits, tristos i aïllats; un tret comú contemporani sobre el qual incidia ATOPIA, exposició que va acollir aquestes imatges.
*
Extracto del trabajo final para la asignatura
"Art Contemporani", impartida por Mercè Ibarz.
UPF. Junio 2010.
No hay comentarios:
Publicar un comentario