Besos y balas

Petons. ISIDRE MANILS. 2006.

Petons és una sèrie de retrats d’amants que es van deformant i desdibuixant paulatinament. No sabem si es tracta de fotogrames extrets d’una seqüència de vídeo o bé de fotografies individuals fetes amb una càmera analògica. En el primer cas, les possibilitats d’edició i postproducció serien l’eina que permet aquesta alteració de la imatge; mentre que en el segon, el joc i l’experimentació amb els paràmetres de velocitat i obertura de diafragma donarien com a resultat aquesta visió inquietant i fantasmagòrica del moment del petó.

“¿Qué significa el erotismo de los cuerpos sino una violación del ser de los que toman parte en él? ¿Una violación que confina con la muerte? ¿Una violación que confina con el acto de matar?”

Georges Bataille. El Erotismo. 

Lo imposible III. MARIA MARTINS. 1946.

El petó (Bela Lugosi) ANDY WARHOL. 1963.

Freud teoritzà que la dualitat de la naturalesa humana sorgeix de dos instints: Eros i Thanatos. Va veure en Eros el principi de la vida, l’amor i la sexualitat, i en Thanatos la pulsió de mort i l’agressió. Un porta cap a la reproducció de l’espècie, l’altre cap a la seva pròpia destrucció. Font d’inspiració per pintors i artistes a través dels segles, aquest tòpic continua provocant fascinació als artistes contemporanis. L’escultora Maria Martins va crear la seva peça Lo imposible III (1946) quan el seu affaire amb Marcel Duchamp estava arribant a la seva fi. Hi ha qui va veure en aquest petó una possible metàfora de les turbulències d’aquella relació, però la condició perdurable d’aquesta escultura és el seu poder per fixar una idea essencial, el petó com a ressò caníbal, com a acte eròtic sustentat en l’impuls de devorar, fondre’s i esdevenir un amb l’ésser amat. Andy Warhol també va voler materialitzar la violència del gest amorós amb reminiscències vampíriques.

*

Extracto del trabajo final para la asignatura

"Art Contemporani", impartida por Mercè Ibarz.

UPF. Junio 2010.