domingo, 24 de abril de 2011

Cosas que hago los días laborables (Vol. II)


"DRAMATÚRGIA"

Taller de Dramatúrgia i Guió.
3er Grau Com. Audiovisual.
Universitat Pompeu Fabra. Març 2011.


* Aquí me dediqué a hacer (casi) de todo. Creo que es el primer trabajo que he hecho del que estoy más o menos contenta. Desgraciadamente no se entenderá al 100% más allá de su ámbito y momento concretos. Muchas de las frases y acciones que lleva a cabo el protagonista tienen que ver con ejercicios de otros compañeros. De hecho, este documental se mostró ante la clase de "Taller de Dramatúrgia i Guió" una vez vistos el resto de piezas de los compañeros para que pudiera entenderse la pequeña broma, el ejercicio de intertextualidad, la cita, la parodia.

Abajo están los detalles. 






DADES TÈCNIQUES


Títol: Dramatúrgia
Gènere: Fals Documental
Format: 16:9
Duració: 13’20’’
Ideació, Realització i Muntatge: Gemma Cusidó, Marcos Garper, Alba Mir, Anna Mª Ron, Mar Catarina Serantes i Unai Telletxea.

DRAMATÚRGIA: EL PROJECTE

Log-Line: Un jove estudiant i actor s’embarca en un projecte ambiciós: interpretar quatre personatges totalment diferents alhora durant tres mesos. L’estrés que li provoca aquest gran volum de feina farà que es comporti de manera estranya tant en els rodatges com en la vida real.

Sinopsi: El guionista, director i professor Joaquim Oristrell encarrega a un grup d’alumnes i documentalistes un making off entorn de l’assignatura de guió que imparteix a la Universitat Pompeu Fabra. Els alumnes matriculats allà han d’escriure i rodar quatre seqüències cinematogràfiques adscrites a un gènere concret (thriller, comèdia dramàtica, fantàstic...). Un cop allà, els documentalistes descobreixen la situació peculiar d’en Marc Selva, un jove estudiant i actor que s’ha compromès a interpretar els diferents personatges protagonistes de tots els curts que els seus companys estan realitzant. Tot i l’empenta i l’obstinació d’aquest, la situació és insostenible. Els rodatges són imprevisibles, en Marc comença a confondre els diferents papers que li toca interpretar, actua fins i tot en la vida real prenent rols que no li pertoquen... El documental és doncs el testimoni de l’evolució del personatge d’en Marc, que culmina amb la bogeria, la pèrdua de les amistats, la impossibilitat de distingir entre la vida real i la ficció i el rebuig envers  les càmeres.

Personatge Principal: Marc Selva, company de classe i actor a la vida real, és el protagonista de Dramatúrgia. Encarna un noi de 20 anys al qual li apassiona la interpretació. De ben petit s’introduí en el món de la televisió arran d’un càsting. És l’actor estrella de la classe, des de primer curs de la carrera que està cursant, Comunicació Audiovisual, ha estat força demandat per la resta de companys a causa del seu talent interpretatiu. Es tracta d’un noi divertit i imaginatiu que fantasieja sovint. De vegades cau en allò excèntric i s’obsessiona amb facilitat. 

Procés creatiu: En un principi la peça audiovisual que en Joaquim Oristrell ens va encarregar va ser un making off de les classes que mostrés el tarannà de la docència i els exercicis que s’estaven realitzant en aquest context. Donat que ens va semblar que documentar les classes exigia un treball de guió menor a la resta de grups, els quals s’havien adscrit a un gènere cinematogràfic concret, vàrem intentar trobar la manera de poder ficcionar la realitat de la qual partíem. Des de bon principi, una dels fets que vàrem apreciar com a positiu és que per fi teníem la oportunitat de parlar sobre nosaltres mateixos i les nostres circumstàncies, que de vegades, durant la carrera, són un pèl adverses: horaris incompatibles amb altres activitats, realització de molts projectes a la vegada, manca de temps... això, juntament amb el fet de triar un protagonista company i amic, que coneixíem prou bé des de primers curs; i després de reflexionar sobre la seva personalitat i les seves aficions, arribàrem a la conclusió que podíem explicar una història falsa però amb una aparença i un context real, el què ens proporcionaven les mateixes classes de guió. Un cop delimitada la log-line –un estudiant i actor cau en la bogeria a causa de l’excés de papers que interpreta-, planejàrem una sèrie de qüestions estilístiques pròpies del documental: ús de la càmera en mà, entrevistes a testimonis, possibilitat d’improvisació per part dels entrevistats, absència d’elements extradiegètics com ara música o veu en off... Seguidament, vam planificar una sèrie d’escenes ficcionades on el protagonista es veia immers en diferents situacions, des de les més còmiques o absurdes fins les més tràgiques, de manera que en pocs minuts poguéssim sintetitzar la seva evolució cap a la bogeria i definir bé el seu arc emocional. 

Organització i experiència dels rodatges: Valorem com a positiva la pròpia organització dels rodatges. Planificar i rodar cada dues setmanes ens ha permès replantejar-nos dia a dia l’escaleta primitiva i “escoltar” amb atenció el material que havíem rodat. També els comentaris i indicacions que el professor feia a cada grup durant les classes magistrals ens han estat força útils. A més, malgrat haver escrit diàlegs per als entrevistats i escenes per al protagonista, quan arribàvem a la sala d’edició ens trobàvem amb frases i impressions dels alumnes i amb interpretacions d’en Marc que nosaltres no havíem escrit però que ells improvisaven i que ajudaven a mantenir el realisme que buscàvem. D’altra banda, ha estat fonamental mantenir comunicació diària amb els altres grups i llegir els seus guions per incorporar aquesta realitat al documental. En resum, ha estat una experiència satisfactòria. L’únic desavantatge o problema que hem tingut ha estat que en ocasions no hem disposat de l’actor i els figurants durant les hores de rodatge a classe, donat que ells també estaven preparant els seus propis projectes, cosa que ens ha exigit rodar seqüències fora de l’horari habitual. 

TRAILERS
+ + +

No hay comentarios:

Publicar un comentario