Napalm

“Irony has been celebrated for its potential to de-stabilise and de-naturalise hegemonic discourses of globalisation. (...) Irony is an important ethical quality, on its own terms. A capacity for self-reflective distance, a general sense of doubt about our own most heartfelt beliefs, and an appreciation of the ‘comic frame’”

James Brassett

British irony, global justice: a pragmatic reading of Chris Brown, Banksy and Ricky Gervais.

Trenta anys més tard de la fotografia de Nick Ut, un peculiar graffiti va començar a omplir les parets de Bristol. Aquest stencil – plantilla –  titulat “Napalm”, recuperava la figura central de la fotografia del conflicte de Vietnam i la inseria en un nou context. Kim Phuc es troba ara damunt un fons gris i neutre, però acompanyada de dues figures americanes d’allò més simpàtiques, Mickey Mouse i Ronald Mc Donald. L’autoria d’aquesta mena de remake en to satíric correspon a Banksy, un artista de graffiti del qual només en coneixem el pseudònim. El fet que Banksy sigui fill d’un tècnic de fotocopiadores pot semblar a priori insignificant, però no ho és pas. És aquesta tècnica la que propicia la metodologia i l’essència del seu treball. Bona part de les seves obres són fruït de la transformació d’imatges famoses de l’art, la publicitat o el periodisme; les quals passen pel sedàs interpretatiu de l’artista amb l’objectiu de promoure missatges i opinions diferents de les que ens arriben a través dels grans mitjans de comunicació.

Sense conèixer la fotografia original l’espectador no pot copsar del tot el significat de “Napalm”, però no deixa de ser una imatge poderosa. Una nena asiàtica despullada i desnodrida s’erigeix al centre de la imatge, acompanyada – o fins i tot segrestada – per dues figures populars nord-americanes. Sens dubte el contrast és efectiu: la juxtaposició d’aquests personatges ficticis coneguts pels infants d’arreu del món, símbols del capitalisme triomfant, enfront de la vulnerabilitat de la nena nua i desesperada del Vietnam, fan palesa la realitat més obscura de les operacions militars d’Estats Units i del seu poder no només armamentístic i econòmic, sinó també ideològic. Mickey Mouse i Ronald Mc Donald, dues de les exportacions més exitoses d’Estats Units a la resta del món, representen la cultura Disney, l’omnipotència dels mitjans de comunicació,  els seus objectius capitalistes i els seus mètodes depredadors. Per remarcar la relació que aquest stencil guarda amb la fotografia de Nick Ut, Banksy manté la gama cromàtica en blanc i negre pròpia del fotoperiodisme de l’època. El fons neutre i l’absència de marc arquitectònic fan que no puguem saber ni on són els personatges ni cap a on es dirigeixen, tot i que conviden a pensar en l’expansió territorial i econòmica nord-americana; donat que els personatges, Mickey i Ronald, que caminen cap endavant amb posat triomfant i saludant, s’han apoderat de les mans dels més vulnerables del món i els hi ensenyen el camí cap al somni americà. En aquest sentit és significatiu i curiós el destí final de Kim Phuc, tan propi dels happy endings de Hollywood, donat que, com hem comentat, es recuperà de les cremades de napalm i ara és ambaixadora de bona voluntat de la UNESCO.

L’operació de Banksy és fonamentalment paròdica i irònica. Linda Hutcheon comenta en el seu text “La política de la parodia postmoderna” que l’apropiació paròdica és una manera de rellegir el passat per tal de revisar-lo de forma impugnadora i crítica. Allò important no és que Banksy prengui prestades tres figures o imatges creades per d’altres, sinó com s’apodera d’elles i amb quin objectiu. No és casual que aquest graffiti dati del 2004, any en que començà la guerra d’Iraq, perquè actualitza la ceguera d’Estats Units davant el patiment real que causa la seva voluntat de conquesta portada al límit. D’igual manera que a Àsia es desenvolupà una política de contenció brutal per acabar amb el comunisme - on mètodes tan brutals com els atacs amb napalm a grans poblats i extensions de selva eren considerats simples danys col•laterals - s’inicia la guerra d’Iraq apel•lant al dret d’Estats Units de participar-hi en matèria de política exterior i amb la justificació d’un benefici per a tots. 

En definitiva, mitjançant un doble procés d’instal•lació i ironització, l’obra de Banksy assenyala quines conseqüències ideològiques es deriven de la continuïtat amb la fotografia de Nick Ut, però també de la diferència, i ens fa conscients tant dels límits com del poder de la representació en qualsevol mitjà. Banksy explota hàbilment el doble fil de l’era de la informació: com més en tenim, més susceptible a ser manipulada i ignorada; sobretot per una gran potència com l’americana, que ha aconseguit imposar les seves idees i les seves icones dins i fora de les seves fronteres.

+ + +

Fragmento de "Instrumentalització i iconologia en la fotografia de guerra"; un pequeño trabajo para la asignatura Teories de la Imatge. UPF. Noviembre 2011.